La nit que se me’n va, una altra nit, i l’ala
d’un immens avió caigut s’ha interposat
entre aquell blau espès i la finestra, i dubto
si és un verd tenuíssim o si és plata, freda
com la insistent finor del bisturí que esquinça
l’úter amb la imposició de l’excessiva
vida, o també la llum mateixa, quan clivella
la mà del nen que es cansa de fer força per
irritar els seus germans, fent veure que els amaga
no se sap què de valuós, i va afluixant
la presa, i sé que res no en sortirà que no
fos ahir en mi desconsoladament, i em fa
fred de mirar-me un dia més, pinyol
tot salivat, pelat de polpa, fora nit.
Gabriel Ferrater en aquest poema ens recorda la seva infantesa des del dia que va néixer i el pas del temps que se’ns imposa, que es inevitable(La nit que se me’n va, una altre nit…).
ResponEliminaL’autor te la seva infantesa molt present, penso que alguna cosa de aquelles èpoques li feia feliç, i no assumeix d’alguna manera ,que es fa gran(fred de mirar-me un dia més..). Els versos 2,3 i 4 no trobo ben be quin sentit tenen dins del poema. Em sembla també, que quan parla de un pinyol, tot salivat, pelat de polpa ,ens diu que ell ja ha exprimit la seva vida al màxim, ens dona una imatge del transcurs de la seva vida, trista i a la vegada alegre perquè ha viscut com ha volgut i com li ha agradat ,però sembla que ja no li quedi vida i en realitat no deu ser així.
Bàsicament molt correcte, però no crec que parli del seu naixement. I tens raó amb aquests versos que costen d'entendre.
EliminaL’autor vol expressar el sentiment d’un home ja gran d’avant del pas del temps. El protagonista té la sensació que li ha passat molt despresa el temps i ell, que ja és gran, rumia i pensa sobre el que ha fet bé i malament.
ResponEliminaTambé obté el record i el pensament de la seva infantessa , d’intentar cridar l’atenció dels demés, potser per fer-se estimar. Però veu que ja és molt lluny de tot això.
Representa que se li escapa el temps, que cada cop és més gran i a mesura que passa el temps li sorgeixen més dubtes. Aquests dubtes els expressa a les línies 3 i 4: “dubto si és un verd tenuíssim o si és plata”.
El protagonista es veu quasi el final de la seva vida i te aquest sentiment pessimista.
Matisos:
Elimina- tot té més intesitat del que dieu
- no parla de la seva infantesa (no directament)
- si té dubtes, no és pels versos 3 i 4
Jo crec que en aquest poema, parla les poques ganes que tenia de viure "La nit que se me’n va, una altra nit," i que els diez li passen amb monotonía.
ResponEliminaL' ala del avió podría ser una metáfora de la seva infantesa, (importunament li ve a la ment un record, com un avió que creua el cel) i no sap del cert si el record es verd ( esperança, alegría) o platejat (molt valuós i car, ja que no el por tornar a aconsseguir).
Als versos 5, 6 i 7 no entenc gaire més del que han comentat els meus compays més adalt.
Cuant diu " fent veure que els amaga
no se sap què de valuós," pot ser que es refereixi a ell i els seus germans grans, cuan, de petit, actuava i s' esforçava en semblar madur, pero cuant es cansa d' actuar va ser cuant realment madurà (i va afluixant
la presa).
A continuació diu que els dies no tornaran a ser com eren (i sé que res no en sortirà que no
fos ahir en mi desconsoladament, i em fa
fred de mirar-me un dia més).
Arnau Mateo
Queda clar que altre cop parla del temps. Li passen els dies amb monotonia? Potser sí, té la sensació que el temps se li escapa, però res no canvia. Sobre el que amaga el nen de valuós, fixeu-vos en les dues imatges seguides sobre l'obertura d'un clos tancat: un ferit per un bisturí, l'altre per la llum.
EliminaNo és que els dies no tornin a ser com eren (o sí), sinó més aviat, com dèiem al principi, tot segueix igual (però o amb pau i tranquil·litat, queda clar).
En aquest poema Gabriel Ferrater vol expressar els seus sentiments d'un home que ja ha viscut la seva vida, i només li queda esperar la mort. Ell explica com van passant les nits, tranquiles i silencioses, com és ell, i deixen pas al dia, clar i jovial. En aquest cas el dia seria un nen que seria la contrapart de l'autor.
ResponEliminaEll contempla els nens, i recorda la seva infantesa jugant amb els seus germans i com mai la podrà recuperar. En aquest moment sap que només li queda el desconsol de sentir que la seva juventud ja ha acabat (...i sé que res no en sortirà que no fos ahir en mi desconsoladament...) i li fa por mirar-se al mirall i veure's a ell mateix amb l'aspecte que té ara d'un home gran. En aquests últims versos Gabriel Ferrater creu que encara pot ser jove i s'enganya per temor a veure la realitat en la que viu.
A destacar que el teu comentari està molt ben escrit. Però crec que en general no vas gaire ben orientat. Els nens, no els contempla, per exemple. Sí que sent desconsol, però crec que és estàtic (aquí és on rau el problema), no conseqüència de res en particular.
EliminaAquest poema comença amb uns versos xocants on reitera que una nit més se li envà. Això demostra la desgana del autor cap a la vida. en cert punt es normal que plasmi aquesta angustias existencial, ja que les cultures occidentals a diferència d'altres, tenim por a la mort. Però ell potser més, ja que el suicidi del seu pare el va marcar des de ben petit.
ResponEliminaEls adjectius espès i tenuíssim denoten connotacions de inapetència.
Tanmateix l'ús de la paraula finestra a mi em simbolitza un mirall o un ull on ell està observant el seu passat, i l'ala caiguda es definitivament un aspecte no gaire satisfactori del seu passat.
Com ve sent habitual en Ferrater torna a utilitzar el color verd.I la comparació entre la fredor de la vida i la del bisturí es bastant interesant, ja que desperta una certa angoixa en el lector, que pot arribar a imagina-se l'esgarrifant acte de ser perforat amb un bisturí fred. A la utilitzacio de l'úter, no li he trobat gaire sentit, només que com que és el organ de la fecundació, això deu tenir alguna relació amb la vida. En els seguents versos rememora la seva infància, des d'un punt de vista positiu al meu entendre, els seus germans, els jocs...I de sobte fa un salt al present i es veu a ell amb un aspecte decrèpit, ancià.
Recordem que mai no va ser ancià. Has fet un esforç per escriure bé, com el teu company d'aquí damunt, i t'ho agraeixo i valoro.
EliminaNo estic en general d'acord amb el que dius, però com a persona amb bona percepció, vas deixant pinzellades interessants. La finestra serveix per mirar-hi a través, això és clar. El verd, la fredor del bisturí, ben percebut... L'úter s'obre (s'esquinça) quan cal donar pas a la vida, cosa que no es pot evitar.
En aquest poema Gabriel Ferrater expressa el seu punt de vista sobre el camí de la vida d'un home i el pas del temps. L'autor veu com passen els dies i les nits tranquilament mentre espera el final de la vida.
ResponEliminaA més a més explica els seus records d'infància amb els seus germans i sent que la seva joventut ja s'ha acabat i que ja no la podrà tornar a viure. Com a conseqüència no se sent segur amb la seva edat i no està content amb el seu aspecte que considera vell.
Ni tranquil·lament ni espera el final de la vida.
EliminaNo va ser mai vell.
No parla dels seus germans ni de records de la seva infantesa...
AQUEST POEMA QUEDA BLOQUEJAT PER AL 1r B.
En aquest poema, com tants altres de Gabriel Ferrater, l'autor lamenta la pèrdua de la seva joventut, i parla com si fós un home ja molt gran
ResponElimina(que no ho era, perquè no va arribar als 50 anys).
Al principi del poema parla de com el temps passa inevitablement (nit rere nit...), i és una d'aquestes nits que recorda la seva joventut, representat per un avió caigut, que ja no vola (és a dir, ja no és jove). Un dels colors d'aquest avió és el verd, també molt present en els poemes de Ferrater, que representa la esperança.
Desprès descriu (potser) una escena de part, que trobo més difícil de interpretar, però crec que apart de representar la seva infància, representa la lluita que té ell per tornar enrere en el temps, on el bisturí podria ser el mal que li fa veure el seu aspecte i Ia seva situació ara, i l'objecte valuós que intenta amagar és la joventut. En tot cas, diu que es cansa de fer força, i que no aconseguirà res que no tingui ja.
Acaba el poema reflexionant sobre el seu aspecte de vell, i l'angúnia que li fa.
El verd crec que representa aquell moment de la primera adolescència que dèiem. El que expliques sobre la seva infantesa no crec que sigui ajustat al que diu el poema. No crec que li faci angúnia veure's vell (una mica sí), sinó veure's sense futur (res nou) de fa temps: sempre igual.
EliminaHo sento, però ets la sisena persona de la teva classe que comenta el poema, n'hauràs de fer un altre.
En aquest poema, com tants altres de Gabriel Ferrater, l'autor lamenta la pèrdua de la seva joventut, i parla com si fós un home ja molt gran
ResponElimina(que no ho era, perquè no va arribar als 50 anys).
Al principi del poema parla de com el temps passa inevitablement (nit rere nit...), i és una d'aquestes nits que recorda la seva joventut, representat per un avió caigut, que ja no vola (és a dir, ja no és jove). Un dels colors d'aquest avió és el verd, també molt present en els poemes de Ferrater, que representa la esperança.
Desprès descriu (potser) una escena de part, que trobo més difícil de interpretar, però crec que apart de representar la seva infància, representa la lluita que té ell per tornar enrere en el temps, on el bisturí podria ser el mal que li fa veure el seu aspecte i Ia seva situació ara, i l'objecte valuós que intenta amagar és la joventut. En tot cas, diu que es cansa de fer força, i que no aconseguirà res que no tingui ja.
Acaba el poema reflexionant sobre el seu aspecte de vell, i l'angúnia que li fa.
Gabriel Ferreter en aquest poema parla amb molta tristor no sé si de lo ràpida que passa la vida i no ens adonem (la nit se me’n va…) de com està ell físicament en aquest moments(de mirar-me un dia més pinyol ..) o potser de la mort en sí(l’ala d’un immens avió…)
ResponEliminaCrec que fins i tot recapacita de com ha estat la seva vida (quan diu: dubto
si és un verd tenuíssim o si és plata,…) tot el vers és ple de malenconia , tristor i agonia.
RICARD MANCHÓN
Estic del tot d'acord amb tu sobre el que transmet el poema. Una altra cosa són els detalls que esmentes.
EliminaGabriel Ferreter en aquest poema parla amb molta tristor no sé si de lo ràpida que passa la vida i no ens adonem (la nit se me’n va…) de com està ell físicament en aquest moments(de mirar-me un dia més pinyol ..) o potser de la mort en sí(l’ala d’un immens avió…)
ResponEliminaCrec que fins i tot recapacita de com ha estat la seva vida (quan diu: dubto
si és un verd tenuíssim o si és plata,…) tot el vers és ple de malenconia , tristor i agonia.
RICARD MANCHÓN
El autor diu que les nits pasan i reflexiona sobre lo rapit que passa el temps, poc a poc es va fent gran. Quan diu lo de que un immens avio s'ha imposat entre aquell blau espès i la finestra es que no pot veure el seu futur amb claretat, no sap el que li passara el dia de dema però si que pot recordar el passat y pot pensar amb tot allo que a viscut en la seva infantesa, intenta recordar el seu inici de la vida, el dolor que va sufrir en la seva infantesa referinse a que es barallava amb el seu germa. I pensa amb el seu passat perque es el que li queda més aprop, del que te més records ja que el futur li queda molt lluny. Veu com cada cop va a menys i com la llum (que seria la seva vida) es va apagant lentament. Esta trist perque veu com cada cop es fa mes vell I no pot fer res per evitaru, com dient que una nit més es una nit menyss de vida.
ResponEliminaBerta simal
La impressió general em sembla correcta, però no els detalls. Bé la primera frase. Que no veu el futur amb claredat, sí senyora. Ara, els exemples que posa de la infantesa, no són seus. Ni crec que se li apagui la vida. Recorda que va decidir posar-hi punt i final sense decadència.
EliminaEl autor Gabriel Ferreter, en el poema Punta de dia, crec que ens explica que ell ja s'esta fent gran, ja esta madurant, i per les coses que diu(com la insistent finor del bisturí que esquinça l’úter amb la imposició de l’excessiva
ResponEliminavida...) dona a entendre que ell no vol ferse gran, ell vols quedar-se en la seva juventut, ja que sembla que a sigut bastant bona.
Podem veure que Gabriel Ferreter en aquest poema esta trist i que tots els dies per ell son com un continuo interrogant i ple de decisions.
MÓNIC MARTÍ
El millor del que dius crec que és això que la seva vida és un continu interrogant: em sembla molt adequat.
EliminaL'autor d'aquest poema Gabriel Ferrater, en parta del pas del ràpid temps amb poca alegria, i de que cada cop està més aprop de la mort. El temps passa molt depresa, i amb el temps es va fent gran i més gran cada cop.
ResponEliminaTot ele que es pensar en el seu passat el fa més feliç, però ara mateix tot alló ja li ha patat, ja s'ha fet gran, i pensa en alló bo i dolent que ha fet durant tot aquest temps.
Tot i que és un poema una mica dificil d'interpretar, el principal missatge que Gabriel Ferrater en vol transmetreés aquest, la seva inseguritat a la avançada edat, el rapid pas del temps no l'ha deixat preparar-se per a aquest període, troba a faltar la infància que amb tant bon correcorda.
XAVI HERNÁN
D'acord amb tot, excepte amb la proximitat de la mort.
EliminaVigila com escrius, si ho has de fer públic!!!
AQUEST POEMA QUEDA BLOQUEJAT TAMBÉ PER AL 1r A.