Aleshores, quan jèiem
abraçats davant la finestra
oberta al pendís d’oliveres (dues
llavors nues dins un fruit que l’estiu
ha badat violent, i que s’omple
d’aire) no teníem records. Érem
el record que tenim ara. Érem
aquesta imatge. Els ídols de nosaltres,
per la submisa fe de després.
L'autor del poema recorda com eren ells de joves, perquè en els parèntesis es refereix a ells dos de joves i com n'estaven d'enamorats i com s'han fet grans per quan diu que el fruit s'omple d'aire. Només tenen el record del que eren en aquell moment quan miràven per la finestra, s'admiraven a ells mateixos per com éren i com es veien en un futur.
ResponEliminaJo crec que està molt ben fet el teu comentari, o sigui que els teus companys ja s'hauran d'esforçar per matisar el que dius.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl que ens expressa aquest poema entre d’altres coses és una diversitat de temes: l'amor i la vida, ja que explica que dos joves enamorats seuen abraçats davant de les oliveres, i no recorden res del passat, sinó que viuen el present i el gaudeixen sense importar-lis ni preocupar-lis el futur. Apareix una bona comparació entre la parella que s'abraça i les dues llavors nues dins d'un fruit explicant que ells són dos enamorats joves com una llavor dins d’un fruit que s’acaba d’obrir que s’ha omplert d’aire, és a dir, que ha agafat forces per tirar endavant per sobre de totes les dificultats que hagin passat.
ResponEliminaEl que intenta transmetre l’autor a través d'aquest poema és que hem de viure el present i disfrutar-lo. Finaliza explicant que per poder seguir i tirar endavant, abans de tot hem de confiar amb nosaltres mateixos ja que sinó no arribarem enlloc.
El poeta ens ha volgut expressar una sensació de pèrdua a la relació amb la parella que tenia.
Molt bé també. Només que la teva visió un pèl optimista em sembla que s'ha de matisar. Pensa que el poema l'escriu molt després de la relació...
EliminaEl teu final és exacte.
Aquest poema parla sobre l'amor, el pas del temps i els records. L'autor ens mostra la imatge d'ell amb la seva parella observant un paisatge, i com que eren joves encara no tenien records, ja que eren innocents i inexperimentats. Aquests joves somiaven amb créixer i tenir més records, i tenien curiositat per saber com serien de grans.
ResponEliminaL'autor passa al futur recordant el passat, recordant els records que no tenien els joves en aquells temps.
La parella ja s'ha fet gran i l'autor ens vol transmetre que troba a faltar la sensació de no saber el que passarà i de tenir curiositat com els joves. Troba a faltar la innocència que tenien els joves en aquells temps.
També em sembla molt bé. Però encara hi ha un detallet a aclarir. Per què es diu així, el poema?
EliminaAri Aguilera :
ResponEliminaAquest poema ens explica una situació en la que l'autor recorda moments entre ell i la persona estimada. Per el que hem fan entendre els parèntesis són moments passats, de quan eren joves i el que hem dóna a entendre això és que l'autor té un record de quan era jove i segurament el troba a faltar o troba a faltar aquells moments.
El que imagino que vol transmetre el autor, opino el mateix que ha dit el company, és que hem de gaudir de les coses i els moments ara que som joves perquè quan ens fem grans i el temps passi probablement, o no, ho trobarem a faltar.
Tot i que també està bé, continuo pensant que li falta un detallet: per què es diu així el poema?
EliminaLa temàtica principal del poema és l'amor, la joventut i el pas del temps. Com hem pogut veure a classe, Gabriel Ferrater es basa en aquests temes.
ResponEliminaEns parla d'una persona que recorda la seva joventut al costat de la seva parella. Fa una adequada comparació entre la parella que s'abraça i les dues llavors nues dins d'un fruit, la qual t'ajuda a situar millor l'escena degut a que quan l'autor utilitza l'adjectiu de nues, dóna a entendre que són joves i inexperts en l'amor. No tenen records, doncs són joves i els hi queda molta vida per endavant de tal manera que no pensen en cap altre moment que no sigui el present perquè està farcit de felicitat.
Quan ens parla d'ídols (títol) personalment, crec que es refereix a que les persones que ells dos tenen idealitzades són tan sols ells dos, la parella.
Han de tenir fe en ells mateixos per poder seguir tirant endavant.
Em sembla tot perfecte, excepte quan vols interpretar el títol.
EliminaL’autor d’aquest poema Gabriel Ferrater, parla de dos persones joves enamorades que estan assentats i abrasats davant de la finestra on veuen les oliveres. Entenc per el que està posat en parèntesis que aquets dos joves s’obliden del passat i estan vivint el present sense preocupar-se pel futur, els dos han agafat forces per seguir endavant desprès de tot el que hagi passat en un passat entre ells. No tenen records perquè són joves, però perquè encara els hi queda molt per viure i recordar. L’autor només pensa en el present i viure el moment. El títol és Ídols perquè crec que fa referència a només a ells dos.
ResponEliminaCom li dic a la Mariona, sí ens parla d'una parella de joves. No sabem què ha passat entre ells. Ells són els seus ídols, però... per què?
EliminaAMB AQUEST COMENTARI, AQUEST POEMA QUEDA BLOQUEJAT PER AL 1r A.
Com es normal en Gabriel Ferrater, els seus temes principals son l'amor i el pas del temps. El poema parla del passat del autor: jove, sense preocupacions i pensant en res.
ResponEliminaQuan diu: "submisa fe de despres", es pot interpretar com si fos un adeu, com si la relació s'estigues apagant i fossin els ultims indicis de vida que dones.
Crec que el titol, Ídols, al ser un poema de Gabriel Ferreter, i com he dit al principi quins son els seus principals temes, es pot referir a que el seu ídol es el ell del passat, ja que, segons ell, va ser l'unic moment que va ser feliç, a la seva juventut.
La submisa fe de després, entenc que és la vida adulta.
EliminaExacte! Ells seran (serien) els seus ídols del futur: tu, de jove, ets el teu ídol quan ets gran! Molt bé!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEls temes principals del poema són l'amor i la joventut com és habitual en Gabriel Ferrater. Per això, el poema té un punt nostàlgic que es nota tan sols començar a llegir-lo, que la paraula "aleshores" sona com un sospir de tristesa al recordar el seu amor.
ResponEliminaEls protagonistes del poema són l'autor i la seva estimada que estan ajaguts davant d'una finestra, que representa la sortida al món real, que ells, degut a la seva joventut no han experimentat encara. Crec que el fet que estiguin abrçats és molt significatiu, ja que representa la voluntat d'enfrontar-se plegats a totes les dificultats que els presenti la vida. Tot seguit, entre parèntesi fa ènfasi de la fortalesa del seu amor fent una metàfora, ja que compara l'habitació a la que estan amb un fruit que ha anat madurant (igual que el seu amor) al llarg de l'estiu i s'ha començat a obrir. Aquest fet representa la finestra oberta al camp d'oliveres, per la qual han respirat l'última bafarada daire abans de començar a baixar, sense poder frenar ni tornar enrere, pel camp d'oliveres, que significa la vida adulta plena de dificultats.
El títol del poema va lligat al fet que no tinguin records, ja que ells són els ídols d'ells mateixos a causa de la seva falta de referents degut a la seva joventut i inexperiència, sense records anteriors, sinó sempre pensant en el futur.
No tenen records, perquè són joves, efectivament. Però el títol crec que queda explicat per en Daniel al comentari anterior.
EliminaEl que ens dius en aquest poema es de quan elsl eren joves, de quan s'esimavan. En aquell moment només tenian els records de l'amor que sentian l'un per l'altre. També ens parla del pas del temps (com es habitual en Garbiel Farrater, aligual que el tema del amor) i de com es van fent grans.
ResponEliminaPer la qualitat del teu redactat puc veure amb quin interès has fet la feina. De joves NO tenen records.
Elimina