Tots els llums de la nit són dins els trossos
de gel, que ens repartim i no bevem.
Ens ho farà saber. Fins a la fi
ho hem de saber: com la van violar,
i el corredor del col.legi es tornava
un uad de pedres seques, i els voltors
explotaven, enlaire, com les gotes
de gasolina en els pistons. Hi ha qui
sap sofrir més que els altres. Tots voldríem
sentir-nos fins i junts, fer-nos un feix
de joncs, i arrecerar les blanques mèdules
sota frescors de molsa. N’hi ha un
que sofreix més, fins que aixeca el gosset
i l’hi tira a la cara, i ella es vessa
per terra, mollament. Un toll rodó
de bava i pietat d’ella mateixa.
I no hi podem fer res. Hem d’esperar
que algú proposi que ens n’anem.
Aquest poema és molt impactant, ja que explica una història que també ho és: jo interpreto que és una mena de reunió d’amics en què ja s’espera que una noia expliqui la seva (sens dubte desafortunada) història: va ser violada al seu col·legi. Està explicat des del punt de vista d’un dels amics de la noia esmentada, que explica les seves impressions sobre aquest secret, aquesta confidència. Compara els passadissos de l’escola amb un desert, on ella estava sola, i els carronyers (violadors) se n’aprofiten i exploten com gotes de benzina en un motor, amb molta violència. L’autor, la veu poètica, reflexiona sobre la capacitat de patiment de cadascú: diu que l’ideal seria que fos igual per tots, com en un feix, però no és així. Sobretot es veu quan un dels amics li llença el gosset, és a dir, la tendresa que fa que la noia quedi tota en pietat per ella mateixa i, com diu, no pugui sortir d’aquest cercle, ja que no ho ha superat. Tanca el poema amb una sentència d’impossibilitat per canviar les seves memòries o un impossible de fer que ho pugui païr. Només queda esperar per marxar i deixar el tema de banda.
ResponEliminaEs-pec-ta-cu-lar! Gran nivell! No només en la interpretació, sinó també en detalls com distingir el jo poètic de l'autor.
EliminaDues qüestions que queden per aclarir: els joncs i si el gosset representa realment la tendresa.
El poema tracta, com diu el seu títol, en la confidència entre els amics. En ell s’explica com una noia els hi relata als seus amics com la van violar. Aquest succes tan traumàtic passa en el institut, que en teoria és un lloc segur, però quan l’ataquen es converteix en un uad de pedres seques. Per tant, aquest edifici tant familiar, es converteix en un lloc fred i que no la protegeix. Descriu com li van fer mal violentament, m’entre que alguns amics ploren i els altres s’aguanten les llagrimes (Hi ha qui sap sofrir més que els altres). Desitjen que poguessin protegir a la fràgil noia, convertir-se en el seu escut (fer-nos un feix de joncs, i arrecerar les blanques mèdules). Hi ha un dels amics que és el que plora més de tots, fins que li diu paraules de recolzamen a la noia (fins que aixeca e gosset i l’hi tira a la cara) i llavors és ella qui es desfà en un mar de llàgrimes. Però els amics no poden fer res més, només esperen que algú digui d’anar-se’n.Aqeust poema m’ha semblat molt intens i trist, ja que es nota la tristesa de la noia i el sentiment que tenen els seus amics de voler protegir-la però a la vegada no saber com reaccionar.
ResponEliminaMolt bé i molt interessant, però: qui plora? Ploren els amics? Quina és la seva actitud?
EliminaAquet porema tracta, sobre una reunio d'amics en la qual un d'ells, en aquet cas la noia, explica un fet terrible als seus companys. El fet es que la van violar al passadis de l'escola. El passadis el compara amb un desert on ella esta sola i als violadors amb carronyers. En un moment un dels amics li tira un gosset que vol dir com que li dona tendresa, d'alguna manera la consola. Aqeut poema es bastant trist ja que es parla de violacio pero tambe deuns amics que ja no poden fer re per la seva amiga, perque ja a passat, i senten impotencia.
ResponEliminaMolt interessant, Eric: dius una cosa en què no havia pensat mai: que es tracta d'una violació col·lectiva, cosa que em sembla molt plausible. Ara, sobre el que representa el gosset i el que senten els amics, crec que li haurem de donar dues voltes.
EliminaEl poema tracta sobre la confesió que fà una noia a els seus amics, mentre sòn reunits una nit. L'entorn en el que es troben descriu un ambient tèns. La noia els explica què va ser violada al col·legi, i compara aquest amb el què podria ser un desert, un lloc on els carronyers,referint-se als violadors, t'acosen i on no pots amagar-te d'ells. Gabriel Ferrater compara també la manera en que pot afectar a la seva vida aquest fet. Finalment un dels amics presents intenta evadir-la d'aquells sentiments negatius llançant-li un gosset que representa la tendresa.
ResponEliminaMolt bé tot, senyor, però segueixo dient que la tendresa no és el que representa el gos ni el que senten els amics.
EliminaAquest poema de Gabriel Ferrater tracta sobre una noia que explica als seus amics la seva terrible experiència que va patir quan la van violar al col•legi. Tots els amics estan reunits a la llum de la lluna, és a dir, de nit i es reparteixen “trossos de gel” és a dir que es reparteixen begudes per beure però ningú beu, tots esperen intrigats que la noia els hi expliqui el que li va passar fins el final. La noia comença explicant que estava en el corredor del col•legi que era com un desert, que vol dir, que ella estava sola amb “els voltors”, els violadors que “explotaven, enlaire, com les gotes de gasolina de les pistoles”, és a dir, que molt violentament la van violar. Quan acaba el relat, l’autor reflexiona dient que “hi ha qui sap sofrir més que els altres” volent dir que hi ha amics que pateixen més que els altres, però que tots senten tristesa per la noia i voldrien fer-se un feix de joncs, és a dir, unir-se tots junts com un escut contra la tristesa i fer que desapareixes. Ningú no sap que dir i un dels amics que sofreix més que els altres, plora fins que al final fa un comentari de recolzament cap la noia, donant-li ànims i llavors ella es descompon plorant, donant a pensar que ella encara no ha superat la tragèdia. Els amics no hi poden fer res i esperen fins que algú proposi de marxar. Jo trobo que el poema és molt trist i dur, reflexa una realitat de la societat en la qual la violació és present i com la gent reacciona al saber que un conegut, en el cas del poema, una amiga, ha passat per aquesta traumàtica vivència. Mònica Sagrera
ResponEliminaSúper! Especialment el comentari sobre la imatge dels joncs. Però encara hi ha coses a explicar del final. Per cert, un amic plora?
EliminaEl títol d'aquest poema (la confidència, és a dir, la confessió) és del que tracta el poema. La confessió d'una història trista i dolorosa d'una noia que explica a un grup d'amics una nit. La noia explica que va ser violada violentament al col·legi on ella estudiava.
ResponEliminaMentre la noia explicava aquesta traumàtica història, tot el grup d'amics es simpatitza amb ella on fins i tot alguns arrenquen a plorar, aquells més sensibles. Tots volien fer un feix de joncs i arrecerar les blanques medul·les, és a dir, formar-hi un escut on ella es trobaria segura on ningú podria fer-li mal. Dins el grup hi ha un noi que és el que sofreix més i el qui dona ànims a la noia, la noia finalment acaba explotant i arrenca a plorar pel fet de recordar aquella tràgica història. Al acabar el fet que ella explica hi queda un llarg moment incòmode on tothom espera que algú digui ja de marxar.
Mira, de tot el que dius, el que em sembla més encertat i més nou és el final. Crec que la claves del tot.
EliminaAquest poema parla del moment en el que, un grup d'amics es reuneixen per escoltar la història de com van violar a una noia. Ella mateixa els hi ho explica i els hi transmet una actitud trista, seca davant d'aquesta tragèdia, que es propaga entre la gent del seu entorn que la envolta; el seu col·legi. Ens explica que hi ha gent que sap sofrir més que d’altres i això significa que alguns s’ho prenen pitjor que els altres i els hi afecta més que a cap altre persona. Ens fa entendre que a tots ens agradaria senti-nos més junts amb la gent que ens envolta i no sentir-nos tan sols a vegades, quan alguna tragèdia com aquesta passa. El tema principal del poema és la confidència, ja que la història recorre els passadissos del institut, un lloc ple de gent jove i curiosa. Al llegir el poema, entenem que la persona que escriu el poema, busca una manera de superar-ho dient-se a ella mateixa que no s’hi pot fer res.
ResponEliminaEs reuneixen per? Seca? Al marge d'això, crec que la imatge que et fas del que explica el poema no s'adiu amb el seu contingut.
ResponEliminaAQUEST POEMA QUEDA BLOQUEJAT PER AL 1r A.
ResponElimina