La intenció d'aquest article és acostar-vos una mica l'obra d'un autor especial per la vigència de la seva influència. Penseu que molts dels autors i activistes culturals actuals tenen com a referència principal la poesia i l'art de Brossa. Hi ha una fundació amb el seu nom i també un espai escènic a Barcelona que el porta.
Us adjunto textos en els links de sota i imatges de poemes visuals i de poemes objecte. A partir del que veieu en aquests poemes ("de text", "visuals" o "objecte "), deixeu un comentari en aquest article. Trieu-ne un!
 |
| Cadenes de Damocles |
 |
 |
 |
| Fe eclesiàstica |
 |
| Merda |
 |
| Nupcial |
 |
| Roda |
 |
| Sense atzar |
LA PREMSA ESPANYOLA, EN VUIT NOTÍCIES
1. Extraordinario éxito de una emisión de 5.000 millones de pesetas en cédulas de inversión.
2. Sensación y simpatía universales ante el anunciado viaje del Papa.
3. Se ensalza un importante proyecto luso-español para tender un puente sobre el Guadiana.
4. Fracaso ruidoso de un plan agrario de Kruschef.
5. Checoslovaquia: Catastrófica situación en la energía eléctrica.
6. Málaga recibe jubilosa el brazo incorrupto de Santa Teresa.
7. Gratitud del pueblo norteamericano a España.
8. Las juventudes han ofrecido un honroso homenaje al Ejército
5. Checoslovaquia: Catastrófica situación en la energía eléctrica.
6. Málaga recibe jubilosa el brazo incorrupto de Santa Teresa.
7. Gratitud del pueblo norteamericano a España.
8. Las juventudes han ofrecido un honroso homenaje al Ejército
EL TEMPS
Aquest vers és el present.
El vers que heu llegit ja és el passat
—ja ha quedat enrera després de la
Aquest vers és el present.
El vers que heu llegit ja és el passat
—ja ha quedat enrera després de la
lectura—.
La resta del poema és el futur,
que existeix fora de la vostra
percepció.
Les paraules
són aquí, tant si les llegiu
com no. I cap poder terrestre
no ho pot modificar.
L’ESGLÉSIA CATÒLICA ESPANYOLA
Puta paparra, carronya on fermenta
La claveguera de la llum del dia,
Apunta el seu coet lluna opulenta
I implora no fallar la punteria.
Teixeix sotanes una aranya lenta.
Com ballen amb les vides per la via
Que va del militar a la serventa!
Despullen amb les ungles pedreria.
Ens fa de mare i de pare, i s'engreixa
De tèrbola tenebra, i no desdenya
De beneir la reixa de la queixa.
Be mossegaire, mal de tots nosaltres,
Aquesta activitat d'ensenyar els altres
Aplica-te-la, porca, a tu mateixa.
La resta del poema és el futur,
que existeix fora de la vostra
percepció.
Les paraules
són aquí, tant si les llegiu
com no. I cap poder terrestre
no ho pot modificar.
L’ESGLÉSIA CATÒLICA ESPANYOLA
Puta paparra, carronya on fermenta
La claveguera de la llum del dia,
Apunta el seu coet lluna opulenta
I implora no fallar la punteria.
Teixeix sotanes una aranya lenta.
Com ballen amb les vides per la via
Que va del militar a la serventa!
Despullen amb les ungles pedreria.
Ens fa de mare i de pare, i s'engreixa
De tèrbola tenebra, i no desdenya
De beneir la reixa de la queixa.
Be mossegaire, mal de tots nosaltres,
Aquesta activitat d'ensenyar els altres
Aplica-te-la, porca, a tu mateixa.
Nupcial: Crec que Joan Brossa amb aquest poema visual intenta donar una imatge de que moltes vegades un casament exclou a la gent de la seva llibertat personal i queda exclavitzada amb la seva parella. Que perd la seva individualitat ja que s'ha unit amb una altre persona i ara son "dos en un", i ara van lligats l'un amb l'altre. Jo no estic d'acord ja que no crec que sempre sigui així, tot i que depèn de cada cas, i sobretot depèn de cada persona i la seva manera de pensar.
ResponEliminaMolt bé. Crec que va per aquí. És un "poema objecte", però.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEL TEMPS: És fascinant com l'autor aconsegueix d'una manera tan, en realitat, simple expressar l'angoixa en quant al temps, un concepte en un principi molt abstracte. Defineix en uns versos què és el present i com sense adonar-t'en passa i resulta passat. Com tot allò que no esperes és el futur i quan ho reps és present, convertint-se al seu torn en passat. Reflexiona al final en el sentit de les paraules i la seva permanència en el temps. Tot i haver sigut, les paraules anteriors, present, passat i futur romanen allà, preparades per tornar a ser-ho ja que són finalment atemporals.
ResponEliminaMolt elaborat i ben escrit, però no crec que sigui un poema angoixat. Més aviat crec que ens hi vol fer pensar i ja està. És Ferrater el que s'angoixa amb el temps.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl temps: És un poema que ens parla del temps. Brossa mostra una preucupació per el pas del temps. Veiem una definició molt breu del que és el present i del que és passat i ens fa entendre breument que tot el que és futur es allò que nosaltres encara no esperem o no sabem que arribarà a passar.
ResponEliminaSí, però no crec que mostri preocupació.
EliminaPoder no és preocupació, no he trobat la manera de dir-ho pro em refereixo a que es preocupa més del futur que no del que és passat o present.
EliminaFe eclesiàstica: Considero que Joan Brossa ens intenta transmetre la visió que tenia ell de cara al Clergat ja que considerava que l'Esglèsia nomès buscava els diners i s'aprofitava de la "fe" de la gent (d'aquí el títol del poema) i de la seva ignorància religiosa, per extreure el màxim de capital possible. En la imatge podem observar un llibre (que podriem interpretar com la Biblia) , on utilitza billets per marcar pàgines. Aquesta, ens mostra perfectament la metàfora amb la qual juga Brossa per expressar la seva posició total en contre de l'Esglèsia
ResponEliminaMolt rebé. Has llegit el poema "L'església catòlica espanyola"?
EliminaSense atzar: Amb aquest poema-objecte crec que l'autor vol expressar que l'atzar o la casualitat no existeix, i per tant que creu
ResponEliminaen el destí o en tot cas en una raó per la qual passen les coses. Això ho fa mitjançant unes cartes, que representen l'atzar, i un candau que les manté fixades, subjectes, no es poden moure ni canviar d'ordre. No obstant, el que penso que vol fer Brossa en aquesta obra (com fa en molts dels seus poemes-objecte, penso) és fer pensar al receptor, més que donar una opinió (que també ho fa). És a dir, crec que vol despertar l'interès o la curiositat en el "lector", per fer-lo partícip de la seva obra, i no només espectador.
Molt bé Naomi. Podem afegir que, si Brossa era un amant de l'espectacle i de la màgia, i dels jocs de mans en particular, com a bon coneixedor que era, sabia que no hi havia altre atzar que la perícia del prestidigitador.
EliminaFe eclesiastica: Joan brossa ens ensenya com veia ell a la esglesia catolica a Espanya, la qual buscava poder i diners, beneficianse de les mentides de la religio per controlar a una societat espantada i atemoritzada. El cristianisme es basa en ajuda al que ho necessiti, se humil..etc pero l'esglesia catolica poseix grans quantitats de diners. A la foto es veu la Biblia la qual te uns bitllets que fan com de punt de llibre. Brossa utilitza aquetsa metafora per explicarnos el que he esmentat.
ResponEliminaBen vist i ben argumentat.
EliminaRODA: En aquest poema-objecte desde el meu punt de vista el que l’autor ens intenta explicar és una similitud amb el que és la vida. El que podem observar en aquesta poema-objecte és una roda quadrada, és a dir, un objecte que no té utilitat per res i que ens trenca els conceptes que tenim de la roda ja que sempre hem vist una roda rodona i no quadrada. La similitud que expressa el poema és que la vida, (el camí per on passa la roda), és plena de dificultats (referint-se a la forma quadrada de la roda) que hem d’anar superant dia a dia. Això no vol dir que sigui impossible però si complicat de com enfrontar la vida, però amb un esforç i un treball constant sempre hi haurà recompença en arribar on volem.
ResponEliminaCrec que el millor del que dius és que "ens trenca els conceptes". Però, com li deia a l'Ari abans, Brossa no lliga emocions en a seva descripció de la realitat (bé, sí: és furiós contra la intolerància i el feixisme). Ens vol plantejar quelcom absurd: veus l'objecte i dius "una roda!" Però una roda no ho és si no és rodona. Hi ha un error essencial...
EliminaCrec que l'error essencial al qual et refereixes és el títol del poema, perquè en el fons no és una roda ja que és quadrada.
EliminaEspanya 75:
ResponEliminaEs tracta d'un poema visual del famós poeta Joan Brossa, el qual va ser el principal innovador de la poesia visual i del poema objecte.
Fixant-nos en el poema, es pot observar un conjunt de barrots i espases que caracteritzen l'època de la guerra. Mirant en el seu conjunt i de manera més amplia, no és difícil de veure el símbol nazista del apocalíptic dictador Adolf Hitler. Des del meu punt de vista, és una clara crítica de la dictadura d'Espanya de l'any 1975 de Franco, una època on la llibertat era inexistent.
És per aquesta raó, que Joan Brossa va descriure la gran dictadura espanyola amb el fanatisme nazi.
Però el 75 s'estava acabant la dictadura (almenys formalment). Què devia haver passat perquè tan tard digués que Espanya era un país nazi?
Eliminaporque ya le en todas las posi
EliminaFE ECLESIÀSTICA
ResponEliminaJoan Brossa en el poema objecte titulat Fe ecliàstica ens vol expressar la seva opinió en contra del poder excessiu de l'Església catòlica sobre el poble. En el poema podem observar la Bíblia amb un bitllet en el seu interior, imatge que representa com l'Església s'aprofitava i controlava la societat donant la fe i assegurant la protecció divina, a canvi de diners i privilegis.
Cert.
EliminaEspanya 75
ResponEliminaBrossa en aquesta obra ens mostra que es contrari a tot règim dictatorial . Amb símbols de la baralla espanyola com son els bastos i les espases vol simbolitzar a Espanya i ordenant-lo amb la forma de la creu nazi simbolitza al règim de Hitler.
I suposo que el que ens vol indicar amb el títol és que sortim de tot això en 1975 data de la Constitució Espanyola.
Aquell any va morir Franco, però poc abans van produir-se uns fets que demostraven el caràcter feixista del règim... Quins?
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEL TEMPS: En aquest poema Joan Brossa ens vol fer reflexionar sobre com de ràpid passa el temps i que les idees de "futur" i de "passat" no són tant distants com pensem, si no que el nostre passat ja comença quan ha passat un segon. El moment en el que he començat a escriure aquesta frase ja forma part del meu passat ara mateix. Igual que la que estic escrivint ara és el meu present i la que escriuré a continuació és el meu futur. En el poema podem veure molt bé aquesta idea: quan comences a llegir el primer vers, tal com diu aquest, és el present. Però quan passes al segon vers, el primer vers queda en el passat i la resta del poema és el futur i també és tant incert com aquest. No sabem què dirà a continuació, igual que no sabem que ens passarà demà.
ResponEliminaPer últim, en el vers final, l’autor assegura que encara que el temps canvii, tant si llegim el seu poema com si no ho fem, els versos que ell ha escrit continuarán existint passi el que passi i canvii el que canvii, ja que la poesia perdura en el temps i cap força humana ho pot evitar.
Perfecte! Jo no utilitzaria la paraula reflexionar. Brossa s'interessa pel que és lògic (aquí) i a vegades pel que no ho és.
EliminaPOTSER QUE DEIXEU ESTAR AQUEST POEMA, JA.
MERDA:
ResponEliminaAquest poema-objecte de Joan Brossa és molt significatiu. La foto és una medalla militar nazi acompanyat amb una sola paraula, "Merda" un mot que descriu i resumeix perfectament el que Joan Brossa pensava sobre el feixisme alemany de l'època. Al imaginar-nos una merda, tots ens repugnem, a la merda li tenim fàstic, i Joan Brossa ha escollit aquesta paraula per que les persones l'associessin directament amb el nazisme, la medalla militar pertanyent a tots aquells soldats intolerants que van acabar amb les vides de molta gent, això si que fa molt fàstic.
Sí, i encara diria més (que diuen els Dupond i Dupont https://goo.gl/vZUMPh), no es refereix tant al nazisme (acabat quan Brossa feia aquest poema objecte), com a una altra cosa més general, i que també és una merda.
EliminaTens raó, Joan Brossa, en aquest poema-objecte, es refereix als militars, no pertanyents de cap exèrcit en concret, tot i que el nazisme seria un exemple clar.
EliminaExacte: els exèrcits, els militars, els productors d'armes, els estats i els interessos que promouen les guerres, tot plegat són una gran MERDA.
EliminaESPANYA 75:
ResponEliminaEn aquesta composició de Brossa es pot identificar clarament el símbol nazi fet del que semblen espases i “bastos” (que es un pal de la baralla de cartes espanyola). Això, juntament amb el títol (Espanya 75) pot representar la dictadura espanyola del S.XX, ja que les espases poden interpretar-se com símbols militars, y els bastos com a una eina medieval, referint-se al retràs d’evolució que va patir Espanya per culpa de la dictadura. El títol denomina l’any en que va morir Franco (1975), y el signe nazi que ho aglutina tot es clarament un vincle amb la ideologia dictatorial y les seves conseqüències.
Súper ben escrit i brillant tot plegat. Però crec, i ho repeteixo per tercer cop, que fa referència a un fet que es va donar al 1975, amb Franco encara viu.
EliminaPotser et refereixes als últims afusellaments del règim franquista que es van dur a terme el 25 de setembre de 1975 a Burgos, Madrid i Barcelona, que va provocar molta protesta contra el govern espanyol. També vans ser les últimes penes de mort a Espanya.
EliminaEfectivament, Berta! Molt i molt bé!! L'any 75, dos mesos abans de morir, Franco encara signava penes de mort. Això evidenciava que no hi havia diferència entre l'Espanya del 39 (amiga del feixisme i del nazisme) i la d'aleshores. Recordo (jo feia 2n d'ESO) que es va fer una campanya: no compres a quien te insulta, compra nacional!
EliminaSense Atzar: Joan Brossa en aquest poema visual intenta dir que l'atzar no existeix a través de les cartes que estàn bloquejades per un candau. Vol representar que les coses passen per alguna cosa i en un ordre; i no per la sort, tot el que passa és per alguna raó i no per l'atzar. Vol reflexar la vida, que tu has de participar en la teva vida perquè les coses passin de una manera o d'una altra.
ResponEliminaForça d'acord amb el que dius.
EliminaPER QUÈ NO CANVIEU DE POEMES??
L'ESGLÉSIA CATÒLICA ESPANYOLA
ResponEliminaEn aquest sonet Brossa expressa el seu rebuig a la institució de l'església, que la presenta com la paparra de la societat o com una claveguera on hi ha tota la gent indesitjable. En la primera estrofa, també parla de l'església com una entitat totalment capitalista, amb molta riquesa i a la qual només interessa conservar-la per a ella mateixa i els seus simpatitzants.
La segona estrofa comença parlant del caràcter retrògad de l'església quan diu que una aranya teixeix una sotana, com si la sotana fós teixida de teranyines, normalment associades a coses velles. Tot seguit, parla de com l'església fa amb la gent el que vol, ja que "balla amb les vides" i posa èmfasi en que controla tota la societat, sense que ningú se'n salvi. Després d'això, torna al tema de la riquesa de l'església, que amb l'excusa de la seva causa i aprofitant el control que té sobre la gent, es va enriquint a qualsevol preu ("despullen amb les ungles pedreria").
En la tercera estrofa segueix parlant del control que té l'esgléia, a qui atorga una figura paternalista que es va engreixant amb totes les coses dolentes. Al final de la tercera estrofa, Brossa expressa segurament el principal motiu del seu rebuig cap a l'església, ja que diu que aquesta no es deixa de beneir el règim franquista, que empresona a qualsevol que s'hi oposi. Amb això Brossa també expressa la seva faceta antifeixista.
Finalment, l'autor compara l'església amb un be mossegaire, és a dir, que l'església té una aparença de bona causa, però que realment només és una institució retrògrada que per aconseguir només el propi benefici, es converteix en el mal més gran de la societat. El poema acaba amb una expressió de fàstic, una vegada més, de cara a l'església tot dient que abans de donar lliçons de moral a la gent, se les apliqui a ella mateixa.
Brillantíssima anàlisi. NO HASE FALTA DESIR NADA MÁS.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCadenes de Damocles
ResponEliminaJo interpreto que es una critica de la societat general relacionada amb la dita "l'espasa de Dàmocles". Des del meu punt de vista cada bombeta es una vida humana, es a dir que la societat esta establerta com en una cadena que mai canvia, com dir que tots els humans estem vivnt un cicle dintre la societat, un cicle que implica conformitat i aqui ve la dita, en el moment que es jutja la feliçitat, per el qual vol dir que si la huanitat esta conforme i "feliç" amb aquesta cadena que no s'acaba, el qual em porta a la conclusio que el seu objectiu era fer pensar a cada individuo si esta d'acord amb aquesta cadena, si no faria res per canviar-la, si no es voldria trencar el cicle i quina pot ser la possible solució, si depen de una sola persona o de un conjunt, si el conjunt portaria a un altre tipus de cadena o si de la cadena nomes es pot separar alguna bombeta, es a dir una vida la qual esta dispossada a sacrificar per sortir del cicle, encara que impliquí ser el individuo per sempre encara que es podria comparar amb el afan de superar la humanitat i el sacrifici es podria convertir en una "superació".
Es possible que no vagi enfocat d'aquesta manera, però es la meva interpretació.
David Bueno
Molt interessant, David, i de tot punt correcte, si no fos que no són bombetes... Com que no hi ha cap imatge millor a internet t'ho diré: són cadenes de water... (http://goo.gl/3fkjS6)
ResponEliminaSabent el fet de que no son bombetes la idea seria aquesta?
EliminaA veure: què és l'Espasa de Damocles? Què si són cadenes? I, si n'hi ha tantes?
Elimina(El Temps)
ResponEliminaEn aquest poema, Brossa ens fa veure què rapid passa el temps de manera fàcil i intuitiva mitjançant els seus versos.
Brossa, ens fa interpretar que passem de present a passat amb un instant i que quan estem pensant en futur de seguida ja és present.
Això ens ho fa veure en els seus versos, en el primer interpretem que el que està escrivint en aquell moment fins a acabar és el present, però quan comença a escriure una altre, aquell (el primer) ja conta com a passat, i el que estem pensant en escriure o tenim pensat escriure és el futur però quan ho estiguem escrivint ja serà present, és a dir, ens fa veure de la millor manera el pas del temps i d'una manera visual. Brossa, afirma que els versos o paraules que ja ha escrit seran sempre presents, encara que formin part del passat, ningú les podrà modificar.
(Albert Llimona)
EliminaMolt ben explicat i molt correcte. Crec que Brossa està interessat sobretot en l'aspecte lògic.
EliminaDEIXEU ESTAR JA AQUEST POEMA!!!!!!!!!!!!!!!!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina“Sense Atzar”
ResponEliminaEn el poema-objecte "Sense atzar" l'autor Joan Brossa ens vol transmetre que ell no creu en l’atzar, així com en la fortuna; no existeixen. Les cartes enganxades entre elles amb un candau és la imatge de que ell creu en la certesa, en la raó, ja que les cartes representen la sort, la causalitat i no es poden moure. El nostre futur, la nostre vida està planejada; l’atzar no ho controla. Penso que ell no creu que les coses passin perquè sí, si no perquè han de passar. Creu en el destí.
(Leia Fernàndez)
Tot molt bé, però la conclusió no hauria de ser que cregui en el destí, sinó que som nosaltres els qui governem la nostra vida, com fa el prestidigitador que ell era.
EliminaSense atzar
ResponEliminaEn aquest poema l'autor vol expressar per sobre de tot que l'atzar no existeix i que tot té un destí.
Més enllà del missatge principal, el que jo interpreto és que l'autor creu també, que algú té la clau d'aquest candau, és a dir que aquest destí és creat per una entitat(no necessàriament una persona, un déu o el que l'autor cregui). I a partir d'aquesta creença de que algú pot manipular el destí de les persones o les seves vides, podriem relacionar aquest poema amb altres de l'autor.
Molt ben exposat. Però: la possibilitat que l'atzar i el destí estiguin en les nostre mans, com ho està el truc en les de l'il·lusionista? No és això el que diu el poema ECO, que hem vist al llibre de text?
EliminaNUPCIAL
ResponEliminaEn aquest poema objecte, l'autor ens ofereix una associació absurda però plena de carga irònica. En primer lloc cal saber que nupcial és un adjectiu que significa relatiu o pertanyent a la celebració del casament. Per tant, la interpretació que s'ajusta més al poeta, és el matrimoni com a pèrdua de la llibertat. Encaixa perfectament amb la opinió que Brossa sempre ha manifestat sobre el matrimoni. Dos persones poden viure juntes i estimar-se sense la necesitat de que cap vincul civil o sagrat ho hagi de corroborar. En el moment precís en el que es consagra aquesta unió, es trenca una de les majors virtuds del amor: la llibertad d'elecció. Per tant el matrimoni no és més que un encadenamament.
D'altre banda també hi hauria una interpretació més rebuscada: la esclavitud de la riquesa. El luxe de la pulsera atrapada pot indicar-nos que la riquesa no dona llibertad sinó que molts cops lliga a les persones a unes obligacions o ideas que esdevenen esclaus de la seva propia fortuna. Tot i així aquesta interpretació no és tan clara com l'altre, són conclusions més peronals.
Molt ben vist tot el que dius, i molt ben redactat. Una miradeta a l'ortografia abans de publicar el comentari no estaria de més.
EliminaESPANYA 75:
ResponEliminaEn aquest poema visual de Joan Brossa, podem veure que hi ha espases i bastos, símbols de la baralla espanyola, que formen el símbol nazista (Adolf Hitler). El títol fa referencia a la dictadura espanyola, ja que el 1975 Espanya encara era una dictadura, la de Francisco Franco. Aquell any també va morir Franco. L’autor després d’aquets temps no gaire bons, ell ho va descriure amb el símbol nazi.
Carla: no has tingut en compte tot el que ja havíem dit d'aquest poema. Queda per tant encara per resoldre a què es refereix.
EliminaNUPCIAL:
ResponEliminaEn aquest poema objecte, Joan Brossa expressa una imatge amb unes manilles i una polsera juntes, simbolitzant que quan dues persones es casen queden unides i no tenen llibertat, volent dir que el matrimoni és un encadenament de les persones. A més de no tenir llibertat, la polsera jo crec que simbolitza que les dos persones al estar casades comparteixen la riquesa i són esclaves d’aquesta.
Mònica Sagrera
Bé Mònica.
EliminaPER QUÈ NO US ATREVIU AMB POEMES NO COMENTATS????
EL TEMPS:
ResponEliminaEl tema d'aquest poema es el temps com el seu propi títol indica. A través dels versos ens ensenya aquest pas del temps, el primer vers es passat un cop passas a llegir el seguent i així. El futur no existeix perquè és una imaginació, l'obra del poeta és l'unica cosa roman, es a dir que es eternament present perque el lector el pot buscar quan vulgi.
Mira que hi ha coses a comentar, Alejandro, i agafes el que ja ha fet més gent...
EliminaI el redactat que has fet... (esp. l'ortografia...)
Fe eclesiàstica: amb aquest poema visual Joan Brossa es posa en contre de l'esglèsia.Ell pensa que l'únic que et fan es treure't els diners aprofitant la teva fe i dient que hi ha proteccio divina si pagues, l'esglèsia de aquella època tenia a la gent sota el seu poder i Joan Brossa es reivindica posant uns billets per mitg de el lllibre sagrat, embrutant el nom de l'esglèsia.
ResponEliminaMolt bé, Adriana (embrutant?).
EliminaPODEU FER ELS POEMES QUE NO HA COMENTAT ENCARA NINGÚ???
Nupcial:
ResponEliminaJo penso que Brossa en aquest poema objecte fa una crítica social. Crec que aquesta relació entre aquestes manelles i aquesta polsera brillant ens vol dir que el matrimoni es como una pèrdua de la llibertat. El luxe d'aquesta polsera apressonada ens pot dir que la riquesa no dóna llibertat i que a vegades això fa que lligui a unes persones amb unes ideologies que les fa convertir-se en esclaves de la seva propia riquesa. A més dos persones poden viure juntes i estimar-se sense que cap víncul cívil s'ho impedeixi. Per tant el matrimoni o aquesta nupcialitat no es més que un encadenament.
Melany
Molt bé, Melany ("sense que cap víncul cívil s'ho impedeixi"?).
EliminaPODEU SI US PLAU FER POEMES QUE NO HAGI FET NINGÚ ENCARA?? TOT ESTEU FENT ELS MATEIXOS!!
Cadenes de Damocles:
ResponEliminaLa imatge que ens transmet l'autor és una imitació de l'espasa de Damocles, una espasa penjada d'un pél fi, demostrant una amenaça al que està a sota. Sabent que Joan Brossa ens mostra aquesta espasa com a cadenes, la meva interpretació és que nosaltres sóm la porqueria que es tira pel vàter, és a dir, que la societat és una porqueria. Vivim preocupats pel nostre fi (en aquest cas s'interpreta l'espassa) i per la por se ser empassats (en aquest cas la cadena). Sempre estem mirant cap amunt en comptes de seguir endavant, que és el que va fer Damocles per adonar-se de la presència de l'espasa. Vivim amb pressió constant que no ens deixa viure.
Per fi!, algú que innova una mica. Sí a tot, excepte a la idea que nosaltres siguem una porqueria. Damocles temia que l'espasa li caigués a sobre...
EliminaDos: aquest poema objecte es curios a l'hora que divertit, ja que fa un joc de paraules (més ben dit un jo de lletres) ficant-hi dues U, que, a part de ser la lletra, es el so que es pronunciar el numero 1; per lo tant, al ficar dos U i al ser el mateix soroll que el numero, passan de ser una U i una altre U a ser-ne dues juntes.
ResponEliminaHome!, el primer que comenta aquest poema visual! I li has agafat la idea: és divertit. Però encara se'n poden dir més coses! (tot i que ho has resolt força bé).
EliminaDos: Crec que aquest poema visual pretén mostrar què cada persona té dues cares o facetes, la exterior que està representada amb l'U vermell que pot representar l'extrerior que mostra una persona i la interior que està representada amb l'ombra del primer referint-se a la parti interior i fosca. La suma d'aquestes dues personalitats formen la persona i d'aqui el nom del poema.
ResponEliminaMooolt interessant. Però Brossa no és un poeta filosòfic, en el sentit de profund, sinó més aviat lògic, com hem anat dient. No crec que es refereixi a la personalitat humana, sinó a la nostra percepció de la realitat.
EliminaUs lloem...
RODA: Crec que en aquest poema Joan Brossa ens vol fer entendre la impossibilitat de que una roda sigui quadrada i la inutilitat que aixó representa. Un quadrat mai pot ser rodó així com una rodona mai pot ser quadrada. Aquest objecte per tant és inútil perquè no pot cumplir la funció per la qual ha estat creat.
ResponEliminaSense atzar: D'aquest poema visual interpreto que la visio de Brossa sobre la els factors aleatoris es que simplement no existeixen, tot esta marcat i no hi ha manera de cambiar-ho, encara que, sabent que era aficionat als trucs de magia, tambe pot referir-se, gracies als coneixements sobre la materia a que els trucs que desde fora poden semblar misteriosos son simplement accions ben ejecutades, encara que sent mes superficials podriem dir que, els jocs presuntament d'atzar estan manipulats, per això la imatge del candau en unes cartes, que vol dir com aquests tipus de jocs estan preparats desde el comenzament.
ResponEliminaMarc Escalé. He triat Nupcial.
ResponEliminaPenso que aqui Joan Brossa ens dona un punt de vista més personal ell pensava que dues persones poden viure juntes i des d'aquell moment perden la capacitat de triar el que volen fer, viuen encadenats per sempre, volia donar el punt de vista i jugar també amb les classes socials de la època.
RODA: Segons el meu punt de vista i com jo interpreto aquest poema objecte de Joan Brossa, ell vol dir que les coses no sempre són com han de ser o com són normalment, que poden canviar y rebre una altre funció o simplement no tenir-ne pel fet se ser un error, aquí el exemple de ser una roda quadrada que és del tot inútil. Per ell tampoc crec que estigui relacionat amb un sentiment ho pensament sinó que vol transmetre una opinió de col són les coses, bàsicament ens trenca les idees.
ResponEliminaNUPCIAL: Jo crec que amb aquest poema-objecte Brossa vol criticar el lligam permanent del matrimoni. El braçalet de perles podria significar la bellesa exterior que te la promesa eterna del matrimoni i tot el que comporta però el missatge subliminar està clarament en les manilles que tots relacionem immediatament amb una condemna com la presó o la esclavitud. En la meva opinió l'objectiu de Brossa es descriure el vincle del matrimoni com una condemna permanent. És més, amb una breu investigació als seus ideals principals podem veure com la seva opinió respecta al tema és que dues persones es poden estimar eternament sense una corretja que els uneixi de per vida.
ResponEliminaNUPCIAL: Jo crec que amb aquest poema-objecte Brossa vol criticar el lligam permanent del matrimoni. El braçalet de perles podria significar la bellesa exterior que te la promesa eterna del matrimoni i tot el que comporta però el missatge subliminar està clarament en les manilles que tots relacionem immediatament amb una condemna com la presó o la esclavitud. En la meva opinió l'objectiu de Brossa es descriure el vincle del matrimoni com una condemna permanent. És més, amb una breu investigació als seus ideals principals podem veure com la seva opinió respecta al tema és que dues persones es poden estimar eternament sense una corretja que els uneixi de per vida.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'ESGLÉSIA CATÒLICA ESPANYOLA
ResponEliminaEn aquest poema Brossa expresa el rebuig directe a l'església, la presenta com la paparra de la societat o com la claveguera de la societat, la repugna de gent. En la primera estrofa intenta donar-nos a entendre que en aquella época l'església tenía certes riqueses i no les compartia.
A la segona estrofa cuan parla de la aranya que teixeix sotanes, vol dir-nos que mostra bellesa, una sotana plena de teranyines, que simbolitzen bellesa. Seguidament ens diu que l'església ballen amb les vides, es refereix a que fan el que volen amb la societat, amb tothom sense que ningu pugui fer-hi res, per això diu "que va del militar a la serventa!", aleshores tot seguir segons el que entenc, Brossa torna a parlar de las riqueses expressan que s'aprofiten de tothom a qualsevol preu, ens diu aquesta frase on s'enten que per cualsevol preu s'aprofiten "Despullen amb les ungles pedrería", les ungles es un símbol lleig, brut i pobre, llavors en fa entendre aquesta expressió de aprofitarse de la societat a tot tipus de valor.
En la tercera estrofa ens parla de una figura paternal, que cada cop s'engreixa amb tot el que fan de dolent, però, al final d'aquesta estrofa Brossa ens vol dir perquè de veritat te aquest rebuig cap a lèsglésia i es perquè qualsevol queixa es beneficiada amb la pressó, com era en el règim franquista ja que Brossa es antifeixista. Finalment ens Brossa compara la església amb un "be mosegaire" que vol dir que la església ens intenta demostrar que fa el be pero realment tot el que fa es per rebre un propi benefici i es tot dolent, i tot seguit ens diu que l'església intenta donar-nos lliçons per realment qui se les té que aplicar es ella i no nosaltres, per aixo diu que es una "porca" i que se l'hes apliqui a si mateixa.
Força bé en general la teva comprensió del poema. Només que les teranyines no són un símbol de bellesa, sinó de podrimer.
Eliminasembla que reflecteixi això perquè cuan nosaltres mirem una teranyina per a mi almenys es símbol de bellesa per com esta feta, la forma etc
EliminaSí, però tot s'ha de posar en context. No és el mateix una teranyina a l'aire lliure (jo en fotografio) que dis de casa.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEspanya 75:
ResponEliminaJoan Brossa en aquest poema ens ensenya com era Espanya a l'any 75, encara afectada per el franquisme. Per això veiem el símbol nazi fet per unes espases i uns barrots de la baralla de cartes espanyola.
Náyade Muñoz
EliminaHas llegit el ja n'han dit els teus companys?
EliminaNupcial:
ResponEliminaJoan Brossa ens està comparant dos objectes, unes manilles i una joia, que estàn juntes com un simbol de matrimoni. Hi ha una relació directa entre els dos objectes que ens comprara les dos classes de persones que pots ser: una que dona problemes tota l'estona o una que aparenta un bon físic, per tant mentalitat també.
Entre tu i jo: no entenc què vols dir...
EliminaSense atzar: Aquest poema objecte ens diu que Brossa ni era supersticiós ni creia en l'atzar, ell pensa que tot te un "perque", ens ho explica amb un clar simbol d'atzar com son les cartes les quals estan lligades amb un cadenat i això impedeix agafar una aleatoriament.Encara que tot candau té una clau i això pot significar que el desti el guia algú o algo com dient que tot està predestinat.
ResponElimina