Dos reactors corquen el cel. S’enfilen
fins a injectar l’agulla de polsim
al cor del vast oblit solar. Arran
de terra, el món amaga que també
li fuig el seny, i gira amb lenta astúcia
imperiosa: tota vertical
se’ns decanta, i llisquem cap a les vores
del viure que demà ens hi trobarem
al mig. Avui diumenge. Els ametllers
riuen de veure’s, nus encara, en l’aigua
dels rierols que fan les seves ombres
precipitades rasa avall. A punt,
tot és a punt, i res no té sencera
la seva primavera. Tot és més
persuasiu així, prim i translúcid.
Com que ens ho creiem tot, ens sentim rics.
Feliços de gustar tots un sol gust,
ens sembla que tastem futur. Partim-nos
els dies que vindran per tots nosaltres,
com els grillons d’una taronja. Té—
Gabriel Ferrater , un poètic molt conegut en la literatura catalana presenta una obra anomenada “Paisatge amb figures” on ens parla de la seva vida , comparant-ho amb paisatges que l’envolten dia a dia , comença parlant dels records que finalment s’acaben oblidant i que han marcat en un passat , tot seguit parla del seny on ens queda guardat profundament dins nostre on moltes vegades es perd el seny i no es pensa el que es fa , diu que sempre s’està al límit de tot on en el futur ens hi trobarem les conseqüències. No ens conformem amb res , tot es mes simple del que sembla, som innocents i ingenus i ens creiem totes les mentides que ens diuen constant ment , ningú te la seva pròpia opinió i tots hem de tenir el mateix pensament, en aquest cas el pensament polític , creiem que plantejant només una idea anem ben encaminats per el nostre futur, finalment diu que separem les idees i disfrutem més de la vida i dels nostres dies, deixant els problemes a banda.
ResponEliminaDes de el meu punt de vista e interpretat d’aquesta manera el text , no estic del tot segura d’aquesta interpretació del text , trobo que es una obra complicada i difícil d’entendre , (Avui diumenge. Els ametllers riuen de veure’s, nus encara, en l’aigua dels rierols que fan les seves ombres precipitades rasa avall) aquest tros del text m’ha sigut impossible la interpretació. M’agrada perquè compara els paisatges amb la vida d’una forma molt peculiar, en aquesta obra també e vist que dona
Irene Sala, 1r Batx B.
Molt interessant, Irene, tot i que hauries de vigilar una mica més l'ortografia i el vocabulari..
EliminaIndiscutiblement el tema és el temps i, sí, el temps de quan érem joves, expectants d'un futur per venir.
Podriem dir que els dos reactors son una parella, que avança per la vida lentament, on el polsim es el rencor o el pas del temps que poc a poc es va apoderant del cos, on ens apropem a la mort, on dema serem en la mitja vida i mitja mort.
ResponEliminaLa part dels atmetllers la interpreto com que els atmetllers no tenen preocupacions, disfruten del temps i de la ignorancia, ens ho creiem tot, vivim mes tranquils i feliços. Es la primavera que vol passar amb algu.
Es a dir que vol viure el temps que queda amb la persona que estima, el seu amor, l que seria el "Carpe diem" abans de que a poc a poc es consumeixi la vida.
David Bueno 1r B
Sobre la imatge inicial (la dels reactors), crec que són el punt de partida, el fet real que li dóna la idea de fer un poema. No crec que en cap moment es parli d'una relació amorosa, sinó que es tracta de l'ús juvenil del plural. De la mort, ni rastre. Força desencaminat, doncs.
EliminaEls primers versos d'aquesta obra son molt complicats, per no dir impossible d'entendre, ja que no tinc les capaciats optimes de comprensio de poemes, per tant crec que ho millors per tothom es pasar de llarg i comentar la ultima part.
ResponEliminaLa ultima part, desde el meu punt de vista l'interpreto com una crítica a la societat, degut a la part on diu, 'Tot es mes persuasiu, prim i transulúcid', referint-se a la mentalitat colectiva com una cultura plana sense pensament propi, que nomes poden seguir la ruta que algu ha deixat enrere i no sels hi permet canviar la opinio, pero que encara tenint una falsa llibertat, son feliços, perque tothom pensa com ells i no hi han discrepances.
Pol Mondero
1r B
Anant al fragment que comentes, crec que es refereix a com enfoquen la vida els joves (els primers adolescents).
EliminaGabriel Ferrater plasma en aquest poema “Paisatge amb figures” imatges que va viure o recorda del la seva joventut influenciats per la guerra civil però ja han passat. Parla també sobre la tranquil•litat dels inconscients i de que el seu cap es “traga” qualsevol mentida.
ResponEliminaCrec que es un poema bastant difícil ja que nomes arribo a entendre poques coses de ell, te unes maneres peculiars ( les quals m’agraden) de definir les coses mitjançat recursos retòrics
Pol Enric Domenech Bueno 1rB Batx
És complicat, jo també ho penso, tot i que té imatges molt potents (com la primera). Sí que parla de la seva joventut, jo també ho crec. La inconsciència juvenil, que et fa sentir ric.
EliminaJo interpreto que en la primera part d'aquest poema, Gabriel Ferrater ens parla de una parella que és feliç i que no es guien pel seny normal, i desprès es troben amb el demá que es conseqüéncia del que van fer ahir.
ResponEliminaParla d'un paisatje on hi ha un rierol envoltat d'atmellers i está a finals de hivern, apunt d'arrivar la primavera.
Finalment fa una crítica a la societat dient que si ens creiem el que diuen serem més feliços pero ens sembla que tindrem un futur que no será aquest, ja no ens diuen les veritats.
Oscar Cortés Abad
1rB
Del que dius, em quedo amb el segon paràgraf, que em sembla molt encertat.
EliminaJo interpreto que en la primera part d'aquest poema, Gabriel Ferrater ens parla de una parella que és feliç i que no es guien pel seny normal, i desprès es troben amb el demá que es conseqüéncia del que van fer ahir.
ResponEliminaParla d'un paisatje on hi ha un rierol envoltat d'atmellers i está a finals de hivern, apunt d'arrivar la primavera.
Finalment fa una crítica a la societat dient que si ens creiem el que diuen serem més feliços pero ens sembla que tindrem un futur que no será aquest, ja no ens diuen les veritats.
Oscar Cortés Abad
1rB
Hola Oscar: home, aquest poema el vam explicar a classe divendres, i no era en aquest sentit. El teu segon paràgraf és correcte.
EliminaEl poema comença amb dos reactors que es refereix a dos avions que es creuen , per tant ens situa en el cel i fa servir una imatge de que l'univers es molt gran i infinit i la vida es passatjera i de cop ens baixa a la terra i ens explica que las cosas passan molt poc a poc a la natura i la vida del home passa molt rápid. A continuació ens situa en un dia de la setmana que en aquest cas es diumenge , un dia que acostuma a ser avorrit , lent , etc. Ens situa al hivern i tot així hi ha esperança(la primavera) d'un nou començament. En conclusió el poeta ens vol transmetre la esperança en la vida i els petits plaers que té, per això acaba oferint un tros de taronja(com a metafora).
ResponEliminaMolt bé. Tot i que no entres en alguns dels aspectes que hem comentat avui, el comentari que fas és molt encertat. Crec que el començament al qual al·ludeix és el de la primera joventut.
Elimina