La figura de Maria Mercè Marçal ha estat única dins la literatura catalana dels darrers trenta-cinc anys, podem ben dir, ara que en fa disset de la seva mort. Podeu veure'n les dades biogràfiques en aquest link. Però el que vull que veieu de debò són alguns dels poemes que va escriure i que trobareu a sota d'aquest article. L'encàrrec és que els entengueu. Alerta al vocabulari, n'hi ha de volgudament localista.
Aquí en teniu un, amb una mica d'història. El poema és aquest:
Arbequines de l'amor
Ai, amor, si vols passar
per dessota l'oliver,
que la lluna juga a cuit
sobre l'herba del terrer!
Per dessota l'olivar,
amor, sí que hi passaré,
plenes d'olives i amor,
ai!, les butxaques del vent!
Fulles altes i petons,
pluja dins l'aire enramat,
arbequines de l'amor,
ai quin deix més amargant!
Ai quin deix més amargant
l'amor menut a la dent!
Les mans de seda del vent
em despullen l'olivar!
Sabeu el que són les arbequines? Són unes olives petites i amargants que solen agradar molt com a aperitiu. El nom ve del poble d'Arbeca, a les Garrigues (cal recordar que Maria Mercè Marçal era d'Ivars d'Urgell).
Aquí teniu la cançó que n'ha fet la cantant de Sabadell Mirna. Us la podeu posar de fons per llegir el poema.
La professora Lluïsa Julià ha fet un estudi (que trobareu al final de l'article) al voltant de com Maria Mercè Marçal elaborava els seus poemes. Hi inclou la imatge del primer manuscrit de la idea que porta aquest poema:
Aleshores, de com va començar a elaborar la imatge principal, mecanografiant-la i corregint-la:
Em sembla que ha resultat força interessant per veure com es fa un poema. Us adjunto el document complet de la professora Julià per als qui tinguin curiositat a conèixer el procés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada