Al final, hi ha un miniresum de què cal tenir clar.
::::.
CRONOLOGIA
1868
Revolució Gloriosa a Espanya, que suprimeix la monarquia borbònica; la segueix una etapa democràtica de 6 anys
Segon Congrés de les Societats Obreres de Catalunya; valgui com a exemple de l’associacionisme obrer del segle XIX
1869
Obertura del canal de Suez
1870
Guerra franco-prussiana
1870-73
Regnat a Espanya d’Amadeu de Savoia (el seu valedor, el general Prim, és assassinat just abans que arribi el nou rei)
1871
Unificació alemanya
1872-1876
Tercera guerra carlina
1873
Primera República espanyola
1874
Restauració borbònica. Les associacions obreres passen a la clandestinitat. Caciquisme
1876
Invent del telèfon de Graham Bell
1879
La fil·loxera travessa els Pirineus i en pocs anys destrueix pràcticament tota la vinya catalana (fins al 1889); es replantarà, encara que no a tot arreu, amb cep americà
Surt el Diari Català, primer diari en català, dirigit per V. Almirall (la primera revista íntegrament en català és de 1843)
Surt el Diari Català, primer diari en català, dirigit per V. Almirall (la primera revista íntegrament en català és de 1843)
1880
Primer congrés catalanista, promogut per Valentí Almirall
1881
Edison inventa la bombeta
1884
Conferència de Berlin per al repartiment d’Àfrica (els EUA no hi van)
Execució de camperols andalusos acusats de pertànyer a una societat secreta anarquista. Unes noves noves execucions a Jerez el 1892 radicalitzaran el moviment anarquista a Catalunya i s’iniciarà un llarg cicle de repressió-violència anarquista-repressió que s’allargarà fins al 1921; cal destacar-ne les bombes del Liceu (1893) i del carrer dels Canvis nous (Barcelona, 1896) i el procés de Montjuïc del mateix any contra els acusats (hi ha una imatge de les tortures que van patir en la presentació que hi ha en el post Introducció al Modernisme)
1885
Primer gratacels (Chicago)
1886
Primer cotxe de benzina (Daimler-Benz)
1888
Exposició Universal de Barcelona. Es pot considerar l’inici del Modernisme arquitectònic, tot i que hi ha mostres d’edificis o d’articles programàtics anteriors (com el de Lluís Domènech i Montaner que s'esmenta a la presentació de l'article d'aquí baix)
1892
Elaboració de les Bases de Manresa, projecte d'autonomia per al Principat, basat en la situació anterior a 1714; primera festa modernista a Sitges
1894
Primeres emissions de ràdio de Marconi
1895
Descobriment dels Raigs X
Inici de la psicoanàlisi de Freud
Primera pel·lícula de la història
Afer Dreyfus a França (mostra de l'antisemitisme europeu a l'època)
Inici de la guerra que durà a la independència de Cuba
1897
Primer congrés sionista a Basilea
1898
Incident colonial de Fashoda entre França i el Regne Unit
1898
Espanya és derrotada a Cuba i Filipines
1899
A Catalunya, "Tancament de caixes" (moviment de resistència passiva contra la nova llei tributària) i lluita pel concert econòmic (de què em sona?); podem considerar-ho com el primer acte important del nou catalanisme
1901
Publicació d’Els sots feréstecs, de Raimon Casellas
1903
Control del canal de Panama per part dels EUA
1904-1905
Guerra entre Japó i Rússia (que perdrà)
1905
Assalt a la redacció de La Veu de Catalunya i Cu-Cut.
Primera revolusió russa
Einstein enuncia la teoria de la relativitat
Fauvisme, antecedent directe de l’avantguarda
Primer vol dels germans Wright (més o menys)
1906
Conferència d’Algesires entre diverses potències: Espanya tindrà dret a un protectorat al Marroc, que implica una presència militar espanyola; són dates importants que s'hi relacionen la Setmana Tràgica de 1909 o la derrota d’Annual el 1921; després del desembarcament d’Alhucemas (1925), el protectorat espanyol del nord del Marroc arribaria fins al 1956
Primer submarí alemany
1907
Victoria electoral de Solidaritat catalana
1911
Mor Joan Maragall
1912
Ultima novel·la modernista, La vida i la mort d’en Jordi Fraginals de Josep Pous i Pagès.
Guerres balcàniques
PREGUNTEU EL QUE VULGUEU SOBRE LA CRONOLOGIA!!!!!!!
CONCEPTES
EL SIMBOLISME
El Simbolisme és un corrent artístic d'origen francès i belga que es va donar durant l'últim quart de segle XIX i que va influir el Modernisme durant la seva formació, especialment per tant, durant la primera de les dues dècades que va durar (el Modernisme). Les principals manifestacions artístiques del Simbolisme es troben en la poesia i la pintura, però cal destacar també la importància del teatre simbolista.
Entre d'altres, en l'origen del Simbolisme tingué gran influència Edgar Allan Poe, que havia estat traduït al francès pel poeta Charles Baudelaire (els simbolistes són els que segueixen el camí iniciat pel poeta Baudelaire).
El simbolisme apareix com a reacció al Realisme de mitjan segle XIX i potser també com a rebuig de la realitat. Els simbolistes creuen que l'art ha de reflectir les "grans veritats" de l'existència humana, que s'ha d'allunyar d'una realitat sòrdida: volien expressar l'Ideal. Els elements (personatges, espais...) que apareixen a les obres d'aquests autors hi són pel seu valor simbòlic.
En poesia hi abunda el vers lliure, l'abús de la metàfora i la recerca de la sinestèsia (combinació de sensacions).
L'art és vist com un refugi davant la vida, quelcom sublim. Els interessa el que és místic i sobrenatural. Se'n sol citar com a antecedent directe el Parnassianisme, aquell corrent poètic que propugnava la doctrina de l'art per l'art, sense compromís social ni polític.
Un autor simbolista d'obres de teatre que va tenir gran influència a Catalunya (en l'origen del Modernisme) va ser Maurice Maeterlinck.
:::.
EL DECADENTISME
Potser és més important la paraula que el seu contingut, ja que "decadents" era un terme despectiu que els crítics utilitzaven contra els simbolistes. Alguns artistes s'ho van prendre bé i van acceptar la denominació. En podríem destacar, encara que fos britànic, Oscar Wilde.
Si calgués destacar una diferència entre els dos corrents, podríem dir que els autèntics simbolistes es consideraven espirituals.
 |
| Siegfried, el personatge de Wagner segons els dibuixant decadentista anglès Aubrey Beardsley |
ESTETICISME
Esteticisme és un altre nom que se sol aplicar a aquests corrents, especialment a la cultura britànica.
...
EL VITALISME
Tot i que el terme admet moltes més interpretacions, els professor de català solem voler referir-nos a les propostes de Friedrich Nietzsche, que tant van influir el Modernisme. Curiosament, Nietzsche va ser introduït a Catalunya pel patriarcal (familiarment i socialment) i catòlic Joan Maragall (recordem que Nietzsche és el papu dels filòsofs cristians i que entre les seves obres cal destacar L'Anticrist i entre les seves idees, la de la mort de Déu).
El vitalisme, tal com l'entendrem nosaltres, ve a ser un resum interpretatiu de la filosofia de Nietzsche, que proposaria la creació d'una nova cultura per a una nova humanitat lliure dels valors del passat (el nou home, el Superhome), que ha d'imposar la seva voluntat als esdeveniments. Si hi pensem, sembla una idea força instintiva (penseu que els europeus, a base de religiositat i raonament hem sabut reprimir els instints durant segles).
Si apliqueu aquestes idees a la situació cultural i política de la Catalunya (amb l'agitació social que hem comentat) i l'Espanya (derrotada a Cuba i Filipines) d'aleshores, entendrem l'èxit que van tenir aquestes idees, especialment després de la pèrdua de les colònies d'ultramar, és a dir, durant la segona dècada del Modernisme.
Recordem també l'èxit que el compositor Wagner tenia a Catalunya. La seva música és representativa del corrent cultural alemany que dóna origen al vitalisme.
....
EL REGENERACIONISME
El terme Regeneracionisme, que té l'origen en certs corrents de pensament alemany que portaven a pensar en la necessitat d' "intervenir quirúrgicament" el cos malalt de la societat, no és gaire aplicable al Modernisme. Sí és cert que són coetanis: el Regeneracionisme sorgeix a Espanya arran del sistema polític de la Restauració borbònica i guanya adeptes després de les pèrdues colonials del 98. I sí que podem arribar a afirmar que la intenció dels modernistes més polititzats era refer la societat després de temps sense nord i sense poder polític. Però l'autèntic regeneracionisme hispànic pretenia, per entendre'ns, el que es va esdevenir a partir del 1923: una "dictablanda" en què algú curés una societat desviada de la seva glòria passada. Hi ha qui utilitza el terme per referir-se als intents polítics i literaris catalans de refer el país (Catalunya), però els pressupòsits de què partia el regeneracionisme espanyol i el seus objectius són força diferents. Pot ser que, com a analista de la realitat espanyola, Maragall estigui d'acord en la regeneració com a únic camí de recuperació, però no en el seu programa per a Catalunya: "La qüestió per a Catalunya és europeïtzar-se, tallant més o menys lentament la corda que la lliga a la Morta. El viure és el primer dever. Qui no vulga seguir que no segueixi. Per a Espanya ha arribat allò de: 'sálvese quien pueda'"
...
MINIRESUM
Hi ha algunes coses que han de quedar clares sobre el Modernisme i, sincerament, amb l'embolic de matèria que tenim, crec que val la pena anotar-les aquí:
- el Modernisme és un corrent d'arrel romàntica; l'últim gran corrent del segle XIX
- el Modernisme apareix com a reacció respecte del corrent anterior: la Renaixença, que consideren antiquat i de poca volada
- el Modernisme apareix com a reacció respecte del corrent anterior: la Renaixença, que consideren antiquat i de poca volada
- el Modernisme té com a referent principal l'estètica de països com Alemanya (i la seva filosofia!)
- el Modernisme neix com un corrent de refinament modern que triomfa entre els fills de l'alta burgesia, que tenen la sensació que la generació dels seus pares, la segona generació industrial, no sap viure
- és un corrent que, a Catalunya, afecta moltes arts: arquitectura (d'èxit internacional), música, literatura, arts decoratives, pintura...
- podem dir que el Modernisme dura dues dècades: l'ultima del segle XIX i la primera del segle XX; la data de final és clara: o la mort de Maragall (1911) o la publicació de La vida i la mort d'en Jordi Fraginals (1912); la de l'inici, no tant: ja el 1878 Lluís Domènech i Montaner reclamava en un article la necessitat d'un estil arquitectònic nacional (que acabaria sent el modernista) i el 1884 ja apareixia el terme modernista a la revista impulsora del moviment (L'Avens, que s'acabarà dient L'Avenç quan comenci la campanya de modernització ortogràfica en què destacaria Pompeu Fabra)
- la primera dècada és la del rebuig dels joves artistes per part del seu propi grup social; també és la dècada més simbolista
- la segona dècada, sobretot després de la pèrdua de les colònies espanyoles d'ultramar, és la de l'èxit del vitalisme i la de l'acostament de entre els artistes ja no tan joves i la classe a la qual pertanyen, que consumeix ja sense reserves la seva producció artística
- l'artista modernista té com a tema freqüent l'enfrontament del jove format i elevat espiritualment (artista o enginyer) amb la societat, antiquada i avorrida, incapaç de comprendre les novetats; aquesta societat, com un cor grec, censura i sovint esclafa les iniciatives d'aquest nou "ésser humà" superior que representa l'artista modernista
- la naturalesa concebuda pels modernistes és impenetrable i invencible, l'ésser humà hi és sempre derrotat; un dels seus símbols preferits serà el Montseny (com ho seria, en un sentit oposat, per als noucentistes); cal entendre la seva visió de la societat (primitiva sempre) com una manifestació de la força de la naturalesa
- amb noms diversos, hi ha "modernismes" a diferents lloc d'Europa; en cadascun d'ells, hi primen unes arts o unes altres; podem destacar Escòcia, París (Art nouveau), Brussel·les o Praga (per influència francesa), Alemanya o Viena (Jugendstil) com a centres modernistes europeus
- com ja es desprèn del que hem dit al principi, l'estètica modernista és nòrdica, boirosa...
Per acabar, fem un resum del contingut relatiu als gèneres literaris.
El gènere que més cal destacar dins del Modernisme és la novel·la, per bé que tant els poetes de l'escola mallorquina com Joan Maragall tenen una producció interessant; però obres com Solitud, Josafat, Els sots feréstecs o la narrativa de Ruyra (que supera els límits del moviment) converteixen la novel·la catalana en un gènere sòlid, després del camí començat per Narcís Oller (del qual parlarem més endavant); també cal destacar el teatre, on els autors modernistes aboquen els seus gustos estètics i la seva manera de concebre l'art; justament, el tema recurrent de novel·la i teatre és l'enfrontament entre l'individu (cultivat o sensible, que representa l'artista modernista) i la societat (obtusa, tradicional, materialista i, fins i tot, brutal com la mateixa naturalesa).
ÀNIMS: DEMANEU ELS ACLARIMENTS QUE VULGUEU!!
